1. Entonació adequada dels diferents versos.
2. To de veu alt, clar i constant.
3. Estar de peu amb les cames una mica separades i els braços separats del cos.
4. Posició del cos recte però amb un aire relaxat, sense recolzar-se en cap moble o paret.
5. No gesticular massa.
6. Suport de l'expressió corporal per acompanyar els versos del poema.
7. Passejar la mirada per tot el públic,
8. Mantenir un lleu un somriure amable.
9. Controlar els nervis.
10. Recitar des del cor.
Seguint aquests pasos, segurament la teva recitació serà tot un èxit. Personalment, la meva recitació del poema Aigua Marina de Josep María de Sagarra a classe no va complir tots els consells anteriors, ja que soc tota una principiant en aquest aspecte, però tot és pot millorar i reflexionant sobre la meva recitació, he decidit posar aquestes pautes per a tots aquells que vulguin algun consell per saber recitar o per millorar la seva recitació, per si algun dia hagin de participar en alguna recitació.
Per finalitzar aquesta entrada, m'agradaria compartir el poema que vaig recitar, el qual m'agrada molt.
AIGUA – MARINA
Voldria ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aigua -marina.
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aigua -marina.
Josep Maria de Sagarra (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada